Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
D’una presó siriana de l’Estat Islàmic a ‘xiuxiuejar’ en català
Methkal Khalawi (Homs, Síria, 1990) pensa que ha d'escriure una autobiografia dels seus últims quinze anys, i segurament semblaria una novel·la de ficció. El 2011, amb la Primavera Àrab, s'iniciava una guerra civil a Síria entre el règim de Baixar al-Assad i diferents grups armats entre la població civil. Khalawi va ser empresonat per l'Estat Islàmic durant dues setmanes, en va escapar i va aconseguir sortir del país sis mesos després. "Vaig viure situacions molt difícils, vaig estar dies vivint al carrer, sense menjar; ens van disparar; em van dir que em tallarien el coll. Explicat sembla una aventura, però el record és difícil", confessa. Deu anys després, ara es planeja tornar a Síria per visitar la mare i tota la família, amb qui des de llavors només parla per WhatsApp. "Recordo que quan vaig marxar ella no em va voler acomiadar, es va tapar la cara amb el llençol, li vaig dir «adeu» i vaig marxar". Ara és un home diferent. "Només hi aniré de visita, ara soc català!", diu somrient am
Seguretat a Barcelona: els furts no baixaven tant des del 2015
El titular de les darreres Juntes de Seguretat a Barcelona, el dia que les autoritats policials del país fan balanç de com ha anat l'any a la capital catalana, sembla que es comença a repetir: els delictes contra el patrimoni, aquells que són més freqüents i que poden afectar a tothom, continuen a la baixa. Cada dia a Barcelona hi ha aproximadament 239 furts; deu cada hora, segons les dades del 2025. El 2024, n'hi havia onze cada hora, uns 258 al dia. Són molts, però a la ciutat no hi havia aquesta xifra de furts des de l'any 2015. En total, l'any passat es van cometre 169.000 delictes, fins a 10.000 menys que l'any anterior. Tampoc es veia aquesta dada des de feia una dècada.
“Si no sentim que els nostres cossos poden desitjar i ser desitjats, no tindrem vides plenes”
L’Ivan es retroba amb una antiga companya d’escola a l’hivernacle d’Almeria on treballen tots dos i l’atracció mútua desemboca en una nit de confidències i sexe a la platja. És, com diu el director d’Ivan & Hadoum, Ian de la Rosa (Granada, 1988), “una història d’amor clàssica amb personatges que no ho són”, perquè l’Ivan és un noi trans i la Hadoum és la filla díscola d’uns migrants magrebins. Això és potser el que fa que s’acceptin l’un a l’altra amb naturalitat i sense prejudicis. Però la pel·lícula, una coproducció catalana que es presenta aquest divendres a la Berlinale en la secció Panorama, parteix de la superació del conflicte amb la identitat trans que el director, format a l’Escac, ja va explorar fa onze anys al curt Victor XX. “Ara el conflicte té a veure amb altres coses, amb triar quin tipus de persona vols ser i empoderar-te a través de l’amor i el desig”, explica De la Rosa, que el 2022 va ser, amb el curt Farrucas, el primer cineasta tran
Un de cada quatre homes no dedica cap hora a les tasques de la llar entre setmana
La bretxa salarial de gènere és una de les evidències més clares de la desigualtat entre homes i dones en el mercat de treball. A Catalunya, aquest greuge va provocar que les dones cobressin un 16,75% menys que els homes el 2023: el guany mitjà anual masculí va ser de 32.721,58 euros, mentre que el femení va ser de 27.240,93 euros. Amb aquestes xifres, la diferència mensual és de 456,72 euros menys per a elles. Aquestes són les últimes dades disponibles que expliquen aquest fenomen estructural i que ha presentat en un informe aquest divendres la UGT de Catalunya. La distància salarial entre homes i dones és més gran a Catalunya que al conjunt d'Espanya, on la bretxa es va situar en un 15,74%.
El Govern accelera per aprovar els pressupostos en els pròxims dies
El Govern s'ha posat entre cella i cella tenir pressupostos aquest 2026. Els del 2025 ni tan sols es van arribar a presentar: amb Salvador Illa tot just aterrat al consell executiu, el Govern va haver de superar el seu primer any de legislatura amb suplements de crèdit davant la negativa dels socis d'investidura, especialment d'ERC, d'obrir una negociació pressupostària mentre no veiés passos per materialitzar el nou finançament. Aquest any el Govern ja ha encetat converses amb els Comuns, que donen per complerts els acords que van signar l'any passat i ja han fixat les seves condicions pels comptes d'aquest any. Ara bé, encara no ha entrat a l'equació l'altre soci d'investidura, Esquerra, imprescindible perquè els pressupostos vegin la llum. L'executiu tenia al cap aprovar el projecte de llei la setmana que ve al consell executiu i tenir enllestit tots els tràmits parlamentaris abans que acabi el mes de març o a tot estirar, després de Setmana Santa. De fet, segons fonts consultades per l'ARA, l'execu