Portada del periodico Ara:
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
Vent de garbí i una mica de por (1968)
D’una crítica de Xavier Fàbregas (Montcada i Reixac, 1931 - Palerm, 1985) a 'Serra d’Or' (XII-1968). El 'Vent de garbí i una mica de por' de Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991) es representa fins al 16 d’abril al Teatre Nacional. Novel·lista i assagista, Capmany va estrenar fa cinquanta-vuit anys aquesta peça teatral, retrat incisiu d’uns trets persistents a la burgesia catalana.
El Barça, un transatlàntic rumb al títol de Lliga
La gran incògnita del partit del Barça al camp de l’Elx era saber com reaccionaria després de l’aturada de seleccions. Els compromisos internacionals no li solen anar bé a l’equip de Xavi Hernández, que sempre ha tingut problemes per tornar a agafar el to físic. Amb la semifinal de Copa contra el Madrid a tocar –és dimecres–, amb la Lliga vista per a sentència –anava a Elx amb 12 punts d’avantatge– i amb el condicionant de jugar contra el cuer destacat, que estrenava el sisè entrenador de la temporada –Sebastian Beccacece substituïa Pablo Machín–, el gran risc era que el Barça volgués guanyar el partit sense baixar de l’autocar. Però el Barça de Xavi, afamat després de tres anys sense ensumar la Lliga, està fet d’una altra pasta. Era millor que l’Elx i ho va demostrar, encara que fos amb més o menys efectius disponibles i en un partit que, exceptuant la golejada final, va ser moltes coses excepte atractiu.
A Ansu Fati l'elegància no li ve pas del pare: els apunts en calent de l'Elx-Barça
El Barça va golejar l'Elx amb una superioritat tremenda. Lewandowski (2), Ansu Fati i Ferran Torres van fer la feina en terres alacantines. A continuació, uns apunts en calent.
La vinyeta de Manel Fontdevila 02/04/2023
Maria Mercè Roca escriu sobre una veu "perversa" i "manipuladora"
Maria Mercè Roca (Portbou, 1958) té una trentena de títols publicats i premis literaris com el Víctor Català (1985), el Sant Jordi (1992) i el Ramon Llull (2000), però cada vegada que treu nou llibre sent els mateixos nervis. "No estic tranquil·la, mai tinc la certesa que allò que he fet funcionarà", explica l'escriptora. Marí (La Magrana) li ha portat més dubtes dels habituals. Amb aquesta novel·la s'ha marcat un repte estilístic: construir-la a partir d'una veu interior que habita i manipula la protagonista, la Marí. "M'he guiat per la intuïció, però m'ha costat saber si aquesta veu que l'habita i la posseeix és creïble i si la novel·la tindrà ànima", assenyala Roca, que és la degana de la Institució de les Lletres Catalanes.
