Portada del periodico Ara:
Noticias
Día anterior 
Sitio web
Noticias
Els 6 projectes d'eòlica marina que rivalitzen a la Costa Brava Nord
El Parc Tramuntana és el més conegut, però sobre la taula del ministeri per a la Transició Energètica hi ha un total de sis projectes per desenvolupar l'eòlica marina al golf de Roses. De tots ells, segurament només un acabarà tirant endavant. Amb poc soroll, fa temps que negocien amb el govern espanyol com ha de ser el marc regulador de l'eòlica marina a l'Estat. Són els criteris que està previst que s'aprovin abans no s'acabi l'any, i que donaran el tret de sortida al concurs i a la subhasta, previstos per al 2024, després que al febrer s'aprovés el mapa de l'eòlica marina, que defineix en quins llocs es podran erigir molins a dins del mar Mediterrani o de l'oceà Atlàntic.
Un danès que va passar dos anys a Manresa amarga la nit al Barça
Iffe Lundberg, un jugador danès que va passar dues temporades a Manresa, va liderar una remuntada inversemblant del Virtus Segafredo de Bolonya contra el Barça (80-75). Els seus 21 punts en tan sols 19 minuts van servir perquè l'equip italià recuperés un desavantatge de 16 punts contra un conjunt català que va patir la tercera derrota europea de la temporada.
La filosofia de Joan Lluís Vives (1943)
De Jaume Serra Húnter (Manresa, 1878-Cuernava, 1943) a 'Revista de Catalunya' (Mèxic, I-II-III-1943). Avui fa 80 anys de la mort a l’exili de Serra Húnter, filòsof i polític. Va ser membre de l’IEC (1927-1943), rector de la UB (1931-1933) i diputat per ERC (1932-1943). Aquest article sobre l’humanista Joan Lluís Vives (València, 1492-Bruges, 1540) estava destinat al número de 'Revista de Catalunya' del 1940, que s’editava a París, dedicat al IV Centenari de la mort de l’humanista. L’ocupació alemanya ho va estroncar. La Càtedra Ferrater Mora (Universitat de Girona) prepara un llibre sobre Serra Húnter.- No serveix de res amagar el cap sota l'ala amb la Constitució
L'aniversari de la Constitució s'ha celebrat l'endemà de la crisi entre Podem i Sumar i en ple debat sobre si s'hauria de reformar i en quins punts, però amb zero expectatives que es pugui dur a terme qualsevol modificació. El problema és que la Constitució s'ha convertit en arma llancívola de la política espanyola –només cal veure com s'acusaven ahir Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo d'incomplir-la– i no hi ha manera de saber del cert què opina la ciutadania. Aquest dimecres explicàvem que el CIS evita fer una pregunta directa sobre la valoració de la Constitució des del 2012, quan els que estaven descontents amb la carta magna van superar per primer cop els satisfets. Es tracta d'un fenomen que ja s'ha reproduït amb la monarquia, on l'apagada estadística s'aplica des del 2015, just quan els escàndols del rei emèrit van començar a sortir a la llum pública. 
De fit a fit, 7/12/23
