Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Vols ser funcionari de la Unió Europea? Aquest és el camí
    Els camins que porten a treballar a les institucions de la Unió Europea són tan variats com treballadors comunitaris hi ha, però els factors geogràfics, socioeducatius i de gènere, entre altres, són determinants. De fet, tot i que hi ha personal europeu públic de totes les edats, nacionalitats i amb multitud de currículums estudiantils, el prototip del funcionariat és clar: un home de més de 45 anys –sobretot en càrrecs de responsabilitat–, belga i exalumne d'una universitat de gran prestigi.
  • Pros i contres de portar uniforme a la feina
    Si treballes en una gran oficina, és difícil que sàpigues exactament a què es dediquen els teus companys de feina només fixant-te en la seva roba. Això, però, contrasta amb la majoria de les persones amb què interactues cada dia. El conductor de bus que et porta fins a casa o a la feina, el cambrer que et prepara el cafè, la gent a la recepció que et desitja un bon dia quan entres en un edifici... Amb tota probabilitat tota aquesta gent vesteix alguna mena d'uniforme. Sobretot si estàs als Estats Units. Una enquesta de la consultora nord-americana Gallup va revelar que, tot i que la majoria dels treballadors estatunidencs poden escollir com vestir a la feina, gairebé el 25% han de portar un uniforme.
  • Maria Nicolau: "Visc amb esperit de postguerra; si puc sopar patates no menjaré filet"
    La cuinera Maria Nicolau va néixer en una família de classe obrera de la Garriga (Vallès Oriental), on els pares sempre han estat assalariats, amb l'excepció de la temporada en què la mare va tenir una petita botiga. "Ens vam menjar les grans crisis del país", afirma. La xef recorda especialment com van viure la recessió postolímpica, quan tothom a casa seva es va quedar a l'atur: "Pagar les factures sempre ha estat molt present, hem menjat segons el que teníem". Com a moltes llars de classe treballadora, el menú setmanal era nutritiu, però rudimentari. El rap no el va tastar fins que va marxar de casa i la vedella només apareixia ocasionalment. "Si menjàvem carn era pollastre o llom i el peix eren maires", diu Nicolau.
  • Biel Duran: "Hauria de ser molt 'pijo' per obrir un celler"
    És possible que algú de Gelida recomani un vi que no sigui del Penedès?
  • Visceralitat i passions boscanes: sobre l'últim premi Documenta
    Els contes del llibre Al bosc s’hi ha d’arribar quan encara és fosc, amb què la debutant Maria Arimany (Llerona, 1990) va guanyar el premi Documenta 2023, comparteixen una mateixa mirada passional, intensa, sensorial, diria que quasi deliberadament assilvestrada, sobre els comportaments humans. Els protagonistes dels relats són homes i dones d’ara i les seves accions transcorren en el nostre present diguem-ne modern i civilitzat, però la manera com Arimany els aborda i ens els mostra fa que se’ns imposin com presències primitives, o animalesques, o boscanes. No és casualitat, en aquest sentit, que en tots els contes siguin tan importants les mencions o les descripcions de certs espais de naturalesa –el jardí, l’hort, el bosc– i que tot sovint s’esmentin de manera concretíssima tota mena d’animals i de fruits. El contacte dels humans amb la naturalesa pot semblar que ha estat tallat de fa estona, però Arimany recalca cada vegada que pot que els humans –per entorn, per fisiologia, per