Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • “Llatinoamèrica va somiar a canviar el món i va acabar massacrada”
    “Espero que vegeu alguna cosa més que morts en aquestes imatges”. Aquest és el missatge del director nord-americà Jared Reed al públic que està a punt de veure la primera projecció de la pel·lícula maleïda que va rodar fa dècades, Matadero, un western de sèrie B filmat a la Pampa que va causar d'alguna manera la mort de part de l'equip. Aquesta escena de ficció obre la magnífica Matadero, primera ficció del cineasta i professor argentí establert a Barcelona Santiago Fillol (Córdoba, 1977), que adapta molt lliurement el text fundacional de la literatura argentina, El matadero d'Esteban Echeverría (1805-1851), que per a Fillol “grava en l'imaginari argentí la lluita entre les classes il·lustrades i les classes populars, fent que les populars siguin els bàrbars, les bèsties salvatges”.
  • “Crec que gairebé tots els marroquins de Catalunya em coneixen”
    Dimarts a la nit tornava cap a casa després de la victòria de Marroc sobre Espanya. Quan vaig arribar a la Rambla hi havia un grup nombrós de gent envoltant un noi. Un a un, s'hi feien fotos. Vaig esperar fins que li vaig poder fer la pregunta: qui ets? Per què es fan fotos amb tu? Em va explicar que tenia un canal de TikTok. 
  • Aventures i plaer lector en una ucronia trepidant
    La Història ha anat com ha anat, però perfectament podria haver anat sempre d’una altra manera. Sant Pau podria no haver caigut del cavall, els Mèdici podrien haver tingut mal gust artístic, Luter podria haver mort atropellat per un carro mentre preparava les 95 tesis, Rousseau es podria haver dedicat a la criança dels seus fills... I Napoleó podria haver mort, juntament amb el Papa de Roma, en un misteriós atemptat a Notre Dame de París el dia de la seva coronació com a emperador (1804). Res d’això no va succeir mai, i Napoleó va esvalotar el continent europeu amb la seva ambició i els seus exèrcits fins que el fred rus i la corona britànica li van parar els peus.
  • Les pioneres del periodisme català: de l'oblit a la reivindicació
    "És un ésser fantàstic i totpoderós, temut i cobejat, omniscient i vertiginós, enlluernador i misteriós". Així descrivia Irene Polo com era un periodista al diari L'Opinió l'any 1933. Gràcies a ella i a altres companyes de professió, l'ofici d'explicar "els fets brillants i els espantosos" va ser, durant gairebé una dècada –entre finals dels anys 20 i el desenllaç de la Guerra Civil– també cosa de dones.
  • Thais Ruiz: “Si ets dona en l’entorn digital, tens un pes a sobre de patiment que els homes no tenen”
    Formació "Vaig néixer a Barcelona i he estudiat aquí tota la vida. Quan vaig acabar l'institut, vaig entrar a la universitat per estudiar la carrera de dret a la UB entre els anys 1992 i 1997, i també vaig marxar d'Erasmus als Països Baixos. Soc jurista de formació, però després vaig començar un doctorat en teoria política i polítiques públiques. Jo aleshores em volia especialitzar en polítiques culturals, però encara sent estudiant vaig entrar en contacte amb el món digital. A través d'una de les meves primeres feines vaig descobrir el protocol TCP/IP, em vaig quedar meravellada i vaig decidir reorientar la meva carrera personal cap a aquí. Vaig començar a treballar i, tot i tenir estudis de doctorat, vaig haver-lo de deixar i no he acabat la tesi. Malgrat això, més tard també he seguit vinculada a la universitat, amb la UOC, fent recerca entre el 2018 i el 2021"