Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • “Quan era petita, jo volia matar el Franco”
    Aquesta entrevista és un objecte fràgil, que demana ser llegit amb delicadesa. Delicada perquè parla d’intimitats personals i familiars, del sentiment de catalanitat, de la identitat viscuda a distància a causa de l’exili dels pares o dels avis, de la voluntat de mantenir el català com a llengua familiar a l’estranger malgrat les generacions que es van succeint, de com les persones i les famílies reben els impactes més dramàtics de la història i no tots els germans ho viuen igual de concernits. Parlen l’Antònia (Tona per a la família, Barcelona, 1936) i la Tessa (Mèxic, 1960), mare i filla. Porten cognoms que pesen molt en la política, la ciència i la cultura catalanes, com són Pi i Sunyer i Gerhard, nissagues il·lustrades, de profunds valors republicans. Agraïm a l’Antònia i la Tessa, dues dones fortes i elegants, la disposició amb què van venir a l’ARA i van obrir-nos el cor. La seva categoria personal impregna la conversa, que aquí presentem editada però que recomanem veure
  • Diuen que una part de Seat se’n va (2002)
    Article de Josep Pernau (Lleida, 1930 - Barcelona, 2011) publicat aquests dies fa dinou anys a El Periódico de Catalunya (30-IX-2002). Articulista amb un sentit comú radical i progressista. Conreava un estil directe i combatiu sense acritud, dotat d’un punt d’ironia flegmàtica, a la manera anglesa, dins la millor tradició catalana. Pernau també va excel·lir com un dels responsables de redacció més brillants de la seva generació, esperonador optimista des dels anys 60 dels joves que acabaven els estudis de periodisme en uns temps en què la dictadura franquista desmotivava per exercir l’ofici.
  • Els talibans pengen en places d'Herat els cadàvers de quatre suposats criminals
    El macabre espectacle s'ha allargat durant hores i a més ha tingut lloc en diferents parts de la ciutat, així que era difícil no veure-ho encara que no es volgués. Els talibans han demostrat aquest dissabte a la ciutat d'Herat, al nord-oest de l'Afganistan, que continuen sent tan bèsties com sempre: han penjat en grues els cossos sense vida de quatre homes i els han mantingut exposats en diferents places públiques. L'objectiu era el mateix que fa vint anys: donar una lliçó a tothom. Els executats eren en teoria segrestadors que havien raptat un canvista i el seu fill. Centenars d'homes s'han concentrat als llocs on s'exposaven els cossos i la cosa més xocant era que la majoria es mostraven satisfets que els suposats delinqüents haguessin estat executats en una ciutat on el segrest d'empresaris i els robatoris són a l'ordre del dia.
  • La romanesa 'Blue moon' triomfa al palmarès més femení de Sant Sebastià
    Ho han tornat fer. Un any després que una debutant s'endugués la Concha d'Or de Sant Sebastià amb la seva primera pel·lícula, el festival ha tornat a premiar l'opera prima d'una directora, la romanesa Alina Grigore, actriu del nou cinema romanès que debuta en la direcció amb el drama Blue moon. Li ha donat el premi un jurat presidit per Dea Kulumbegashvili, precisament la directora georgiana que l'any passat triomfava a Sant Sebastià amb Beginning. Amb la Concha d'Or a Grigore es tanca un any excepcional per al reconeixement de les dones al cinema: el de l'Oscar per a Chloe Zhao, la Palma d'Or per a Julia Ducournau i el Lleó d'Or de Venècia per a Audrey Diwan, que per cert figurava en el jurat que ha premiat Blue moon.
  • Guia per seguir les eleccions alemanyes
    “Olaf Scholz no ha canviat, però de sobte veiem parts d’ell que abans no vèiem, ara que Merkel ha sortit del focus. Alhora ha aconseguit tenir el seu partit darrere, a diferència de la CDU/CSU; les perspectives de poder aporten disciplina al partit”. Aquesta descripció del líder del Partit Socialdemòcrata alemany que fa la politòloga Andrea Römmele, de la Hertie School of Governance de Berlín, resumeix l’evolució de la campanya per a les eleccions al Parlament Federal. Els socialdemòcrates fa setmanes que han aconseguit superar per primer cop en quasi 20 anys els conservadors de la CDU/CSU. Després de quedar atrapats a la xifra del 15% i de perdre eleccions regionals -al marge d’excepcions com Renània-Palatinat i Mecklemburg-Pomerània Occidental-, s’espera que arribin al 25%.