Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Aragonès renuncia al sou d'expresident i se'n va a treballar al negoci familiar
Poc més d'un any després de perdre la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès renuncia al sou d'expresident per anar a treballar a l'empresa familiar. Ja al mes de maig, en una entrevista a l'ARA, l'expresident assegurava que tenia al cap plans per al seu futur que no passaven per l'àmbit polític. Va descartar exercir d'advocat –és llicenciat en dret– i, finalment, s'ha decantat per l'empresa familiar, una cadena hotelera amb seu a Pineda de Mar, Golden Hotels. Una tasca que compaginarà amb la tesi doctoral que va reprendre a la Universitat de Barcelona fa uns mesos i amb la docència a la Universitat de Vic, on impartirà classes d'història econòmica. Aragonès no cobrarà l'assignació que cobrava fins ara -d'uns 108.000 euros anuals- com a expresident, però sí que mantindrà l'oficina que havia instal·lat al Pavelló Nord del Palau de Pedralbes de Barcelona.
D'on surten les llaunes Isabel? La història poc coneguda de l'imperi conserver
Arrapat al capdavall d'un penya-segat abrupte de la costa cantàbrica hi ha Elantxobe. Al pendent de la muntanya, les cases s'hi amunteguen i cauen en cascada fins al port. És un port petit, ben protegit del vent. Al moll, s'hi escampen xarxes humides, caixes de fusta i l’olor intensa de salmorra. Enmig d'aquest paisatge biscaí hi ha un noi de 17 anys que ho observa tot en silenci. Es diu José Garavilla, és fill d'un emigrant de la Rioja i el 1887 ha decidit provar sort en un sector incipient que aviat transformarà el ritme del port: la indústria conservera. Ha obert una petita fàbrica i, amb l'ajuda de la família, ha anat fent-se un nom en el sector. Però el salt qualitatiu arriba el 1917, amb la inauguració de La Equitativa, la primera gran fàbrica de Conservas Garavilla. Sense ser-ne conscient, acaba de plantar la llavor d'Isabel, una de les marques de tonyina en conserva més famoses d'Espanya, com també d'Itàlia i d'uns quants països de l'Amèrica Llatina.
Hansi Flick mira a casa per resoldre un dels principals maldecaps del curs
El Barça va marxar a l'aturada de seleccions deixant diversos dubtes, tant en la parcel·la ofensiva –un únic gol, de penal, en l'empat al camp del Rayo– com en la defensiva: només s'havia aconseguit deixar la porteria a zero davant un Mallorca debilitat per les expulsions. Malgrat que damunt la taula només s'havia cedit un empat i s'havien guanyat els altres dos partits, Hansi Flick estava molt molest. Especialment per les sensacions que estava deixant l'equip després de les tres primeres jornades de la Lliga. Si bé en la seva primera temporada com a blaugrana no es va mostrar gaire avesat a aixecar la veu en la sala de premsa, va fer referència als "egos" visiblement enfadat després de l'empat a Vallecas, i en va tornar a parlar, sense pèls a la llengua, abans de rebre el València al Johan.
“El meu somni és que el Priorat sigui la primera denominació d’origen qualificada biodinàmica del món”
El somni de l’enòloga Ester Nin és que “el Priorat sigui la primera denominació d’origen qualificada biodinàmica del món”, va afirmar davant del públic assistent al tast del celler organitzat dins de la programació del Festival Terrer al monestir d'Escaladei. Nin sosté que també hauria volgut per al Priorat que fos la primera ecològica del món, fet que ha aconseguit la DO Penedès. “I me n’alegro també pel Penedès, perquè jo faig vins a les dues denominacions d'origen; al Penedès, perquè és d'on prové la meva família, i al Priorat, on em vaig establir el 2001", relata Nin, que creu que el vi, en general al món, no viu un dels seus millors moments.
Un CAP pioner per a persones amb ceguesa: “És una necessitat de tot el sistema sanitari”
La Maite té una deficiència visual del 79% i fa vint-i-un anys que es visita l'Equip d'Atenció Primària (EAP) Sardenya, al districte d'Horta-Guinardó (Barcelona). En els últims mesos, aquest centre ha posat en marxa una iniciativa pionera a Catalunya: un protocol d'atenció integral per a les persones cegues o amb discapacitat visual greu que atenen. “Quan entro, una persona s'encarrega d'acompanyar-me allà on vagi, sigui a la consulta o a qualsevol altra sala. M'ha canviat la vida”, explica la Maite, que, tot i tenir certa autonomia perquè ha conviscut sempre amb la ceguesa, assegura que tota ajuda és benvinguda.