Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Rècord de temperatura a Barcelona per Tots Sants
    L'estiuet de Tots Sants té les hores comptades a causa de la proximitat d'un front poc actiu, però que portarà aire més fred al seu darrere i renovarà la massa càlida que ha fet mantenir les temperatures de 4 a 6 graus per damunt del que tocaria en aquestes dates. De fet, les màximes han fregat els 26 °C a moltes comarques i, per exemple, a l'observatori Fabra s'ha registrat la temperatura màxima més alta, amb 23,3 ºC, per Tots Sants en més d’un segle de dades (al final d'aquesta informació afegim un breu llistat amb altres els registres destacats).
  • “A 83 anys, tenc els millors orgasmes de la meva vida”
    Rosalba aparta, coqueta, el bastó amb el qual manté a ratlla el vaivé del seu cos eixut. No el vol a les fotos que il·lustren el testimoniatge d’una dona de 83 anys que parla, sense prejudicis, sobre la seva vida sexual. S’acomoda en el banc de la plaça d’Espanya de Llucmajor i, sense que mediï cap pregunta, passa revista a més de vuit dècades. “No tenc equilibri. M’he romput el fèmur dues vegades. Duc un marcapassos i he tingut càncer de mama”, revela mentre posa la mà en el pit dret. “Som biònica!”, assegura en un italià que no ha perdut malgrat dur més de quatre dècades a Mallorca.
  • Els Castellers de Vilafranca fan la millor actuació de la seva història
    Si hi ha una cosa que fa donar el millor als Castellers de Vilafranca és que els piquin l’orgull. Aquest any, a partir de Sant Fèlix, els verds havien completat un setembre i un octubre complicats, en què no havien assolit els seus objectius, i havien vist el gran nivell mostrat per les colles vallenques. L’última bala la tenien a Tots Sants i allà han exhibit tot el seu potencial per anotar-se una actuació memorable per acabar la temporada en un núvol.
  • Els que posen la Fundación Franco sota pal·li
    El que m’agradaria, de la Fundación Nacional Francisco Franco, és que no existís, no perquè la tanquin per decret, sinó perquè ningú amb dos dits de front o mig d’humanitat se li acudís la idea emètica de mantenir un xiringuito intel·lectual a favor d’un dictador. Però, bé, ja que el sàtrapa va morir al llit, que la seva fundació hagiogràfica s’extingeixi per eutanàsia instada pel govern espanyol em treu només uns poquíssims minuts de son pel dilema democràtic que comporta. I admeto que em causa un cert plaer íntim veure els esforços de la dreta mediàtica més guerracivilista per defensar la seva existència. No ho fan de cara; més aviat es nota per l’acumulació de notícies en què se’ls dona veu i amplifiquen els seus arguments. Un que fa especial gràcia és quan recorden que la Fundación té “el màxim respecte a les víctimes”. En realitat ho fan només des del 2024, quan van canviar els estatuts perquè li veien les orelles al llop. I és molt significatiu que es dig
  • L'imperi de Lamine Yamal no deixa de créixer
    Que Lamine Yamal va fer divuit anys aquest juliol ho deu saber la meitat de la humanitat, si tenim en compte les característiques de la seva festa d'aniversari, tan opulent com desastrosa en termes de personal branding. Malgrat el desastre, el talent del jove i l'apassionament del seu fandom tot ho aguanten i el tràngol sembla que ja ha quedat enrere. És per aquest motiu que les finances d'aquest jove mataroní no se n'han vist ressentides i, pocs mesos després d'haver assolit la majoria d'edat, el seu patrimoni no deixa de créixer.