Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Tom Jones a Porta Ferrada: la veu poderosíssima d'un 'crooner' octogenari
Tot i la seva edat avançada, complerts ja els 84 anys, Tom Jones continua actiu sobre els escenaris i fa concerts multitudinaris pels festivals més importants de tot el món. Després de sis dècades d'una trajectòria plena d’èxits incontestables, l’artista gal·lès, lluny de defallir, manté intactes les ganes d’agafar el micròfon i conserva un nivell vocal realment admirable. En la seva única actuació a Catalunya el 2024, al Festival de Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, el cantant, en molt bon estat de forma i acompanyat d'una banda de músics solvents, va repassar una vintena de les seves cançons més conegudes, amb les entrades exhaurides, davant de més de 3.200 espectadors.
Desmuntant la tragèdia de Hamlet
Les propostes de la directora brasilera Christiane Jatahy, que fins ara només havíem conegut gràcies al festival Temporada Alta de Girona, s’aixequen des de la hibridació de llenguatges artístics i van a la recerca de les ressonàncies contemporànies dels textos clàssics (La senyoreta Júlia de Strindberg, Les tres germanes de Txékhov, Macbeth de Shakespeare) o de creacions sobre temes actuals amb fort contingut sociopolític (com el racisme al Brasil actual a Depois do silencio o l'odissea tant dels immigrants al Mediterrani com dels pobles indígenes al Brasil a O agora que demora, inspirada en la d'Homer).
Alcem una copa de vi per Àlex Susanna
No hem pogut acomiadar-nos com ell volia. Ens havia citat dissabte als amics a la seva casa de Gelida per a l’últim adeu. Ha quedat pendent una abraçada, un darrer mot de confort: el que ens havies de donar tu a nosaltres. Te’n vas amb la mirada espurnejant, havent assaborit la vida fins a l’últim alè.
El dia de la mort d’un amic
Em preparava llargament per escriure així, amic, ara ja absent (no es pot, no es pot dir “mort”), per explicar, un dia –i aquest dia és avui– que ja no et veuríem mai més, i que totes les converses, lectures i polèmiques tan divertides ja desapareixerien per sempre en aquell jardí rodoredià, fent arròs i bevent vi (perdona: semblo una mala còpia teva, ara) amb tu preguntant-nos a tots com estàvem i què escrivíem, que això mai no faltava. Em sembla que a tu cap de nosaltres t’ho va preguntar mai. Com estàs? Tu eres l’Àlex.
Àlex Susanna, el poeta sempre agraït a la vida
L’Àlex ha estat un home culte i sensible, amb qui era un goig fer conversa. Hi podies passar hores fent-la petar agradablement i, quan volia canviar de tema, sempre feia servir una mena de crossa: "Escolta’m una cosa". Llavors jo escoltava la cosa en qüestió i mirava de correspondre-hi amb una resposta. Trobaré molt a faltar la seva conversa, les nostres moroses passejades per boscos de Gelida o de Queralbs, aquella trucada inesperada per recomanar-me una lectura...