Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
D'on surten les llaunes Isabel? La història poc coneguda de l'imperi conserver
Arrapat al capdavall d'un penya-segat abrupte de la costa cantàbrica hi ha Elantxobe. Al pendent de la muntanya, les cases s'hi amunteguen i cauen en cascada fins al port. És un port petit, ben protegit del vent. Al moll, s'hi escampen xarxes humides, caixes de fusta i l’olor intensa de salmorra. Enmig d'aquest paisatge biscaí hi ha un noi de 17 anys que ho observa tot en silenci. Es diu José Garavilla, és fill d'un emigrant de la Rioja i el 1887 ha decidit provar sort en un sector incipient que aviat transformarà el ritme del port: la indústria conservera. Ha obert una petita fàbrica i, amb l'ajuda de la família, ha anat fent-se un nom en el sector. Però el salt qualitatiu arriba el 1917, amb la inauguració de La Equitativa, la primera gran fàbrica de Conservas Garavilla. Sense ser-ne conscient, acaba de plantar la llavor d'Isabel, una de les marques de tonyina en conserva més famoses d'Espanya, com també d'Itàlia i d'uns quants països de l'Amèrica Llatina.
Hansi Flick mira a casa per resoldre un dels principals maldecaps del curs
El Barça va marxar a l'aturada de seleccions deixant diversos dubtes, tant en la parcel·la ofensiva –un únic gol, de penal, en l'empat al camp del Rayo– com en la defensiva: només s'havia aconseguit deixar la porteria a zero davant un Mallorca debilitat per les expulsions. Malgrat que damunt la taula només s'havia cedit un empat i s'havien guanyat els altres dos partits, Hansi Flick estava molt molest. Especialment per les sensacions que estava deixant l'equip després de les tres primeres jornades de la Lliga. Si bé en la seva primera temporada com a blaugrana no es va mostrar gaire avesat a aixecar la veu en la sala de premsa, va fer referència als "egos" visiblement enfadat després de l'empat a Vallecas, i en va tornar a parlar, sense pèls a la llengua, abans de rebre el València al Johan.
Un CAP pioner per a persones amb ceguesa: “És una necessitat de tot el sistema sanitari”
La Maite té una deficiència visual del 79% i fa vint-i-un anys que es visita l'Equip d'Atenció Primària (EAP) Sardenya, al districte d'Horta-Guinardó (Barcelona). En els últims mesos, aquest centre ha posat en marxa una iniciativa pionera a Catalunya: un protocol d'atenció integral per a les persones cegues o amb discapacitat visual greu que atenen. “Quan entro, una persona s'encarrega d'acompanyar-me allà on vagi, sigui a la consulta o a qualsevol altra sala. M'ha canviat la vida”, explica la Maite, que, tot i tenir certa autonomia perquè ha conviscut sempre amb la ceguesa, assegura que tota ajuda és benvinguda.
L'Estat avança en l'elaboració dels pressupostos amb un nou quadre macroeconòmic
El govern espanyol avança en l'elaboració d'uns pressupostos generals de l'Estat (PGE) per al 2026 –l'Estat està funcionant amb els pressupostos del 2023– i ho fa amb l'aprovació d'un nou quadre macroeconòmic. En concret, el consell de ministres d'aquest dimarts té previst aprovar unes noves projeccions de l'economia espanyola, un pas fonamental de cara a presentar uns nous pressupostos de l'Estat, tal com va anunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dilluns.
Pagaries 1.000 € per una motxilla escolar?
Des de la setmana passada els carrers han recuperat una imatge familiar: estudiants encorbats sota el pes de motxilles que, sovint, superen la meitat del seu propi pes. En aquesta època, pares i mares ens preguntem com ha de ser la motxilla ideal: resistent, ergonòmica i que eviti lesions… no només als infants, sinó també als adults que, massa sovint, acabem carregant-les. Al Japó, però, aquest debat està resolt des de fa més d’un segle gràcies a les randoseru, unes motxilles icòniques que tots els nens i nenes porten durant la primària. El seu preu? No baixa dels 300 € i, en alguns casos, pot enfilar-se fins als 2.000 €. Pot semblar una bogeria, però la seva història i el seu disseny expliquen per què s’han convertit en un autèntic símbol nacional.