Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • La guerra de les matrícules apuja la tensió entre Kosovo i Sèrbia
    Sèrbia continua considerant Kosovo una província i no un país independent. I tampoc en reconeix les matrícules: per això quan un vehicle kosovar creua la frontera no pot circular pel territori serbi si no compra unes plaques provisionals. Fins ara Kosovo deixava entrar lliurement vehicles serbis, però des d'aquesta setmana les autoritats de Pristina han decidit exigir el mateix. Aquest és l'origen de l'última crisi entre els dos països balcànics, que no han normalitzat relacions des que el 2008 la regió de majoria albanesa de Sèrbia es va independitzar, deu anys després de l'última guerra de l'antiga Iugoslàvia.
  • Escenes de tensió en algunes gasolineres del Regne Unit
    Algunes escenes de tensió entre els automobilistes s'han registrat les últimes hores en gasolineres del Regne Unit, que continua majoritàriament afectada per la poca de distribució de combustible a causa de la falta de conductors de camions de gran tonatge que la transportin des de les refineries fins a les estacions de servei. Amb tot, el president de l'Associació de Minoristes de Benzina, Brian Madderson, ha explicat aquest dimarts que "els nivells extrems de demanda registrats durant el cap de setmana s'han reduït una mica". Però també ha advertit que els seus membres (que representen el 65% de totes les estacions de servei del Regne Unit) informen que encara "hi ha punts de venda sense combustible". De fet, en algunes gasolineres se n'ha racionat la venda, i només se'n pot posar fins a un màxim de 30 lliures.
  • Les defenses dels encausats en l'operació Judes impugnaran el processament per l'existència d'una causa secreta
    Les defenses dels investigats en l'operació Judes han anunciat avui que presentaran escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels tretze encausats. Els advocats d'Alerta Solidària han explicat que han detectat incidències, l'última de les quals l'existència d'una causa secreta d'on sorgeixen els indicis per inculpar els investigats i a la qual la defensa no ha tingut accés. És un procediment instruït a l’Audiència espanyola molt probablement des del 2017, tenint en compte el número de les diligències, i d'aquestes diligències derivaria la causa actual. Ho ha anunciat l'advocat del col·lectiu, Jordi Busquets, que representa una part dels encausats, cinc dels quals avui han declarat per via telemàtica des del jutjat de Mollet del Vallès i un sisè des del de Cerdanyola. Se'ls acusa de pertinença a organització terrorista i a nou d'ells, a més, per tinença i fabricació de substàncies o aparells de caràcter terrorista.
  • Aragonès referma l'aposta per la taula de diàleg i reclama "unitat d'acció" a Junts i la CUP
    Primer assalt del debat de política general amb el discurs sense límit de temps del president de la Generalitat. Aragonès ha arribat al ple amb una proposta de la CUP sobre la taula anunciada unes hores abans: celebrar un nou referèndum aquesta legislatura encara que no hi hagi acord amb l'Estat. En definitiva, un retorn a la unilateralitat per la via d'una nova consulta als ciutadans. La rèplica del president ha sigut diàfana encara que no hagi esmentat els cupaires directament: Aragonès es referma en la seva aposta per la taula de diàleg entre la Generalitat i l'Estat i considera que l'únic referèndum viable és un que sigui "acordat i amb l'aval de la comunitat internacional". És a dir, no només no està en disposició de sumar-se als plantejaments dels anticapitalistes, sinó que els hi ha demanat –també a JxCat– que se sumin a l’estratègia de la negociació amb l'Estat a través d'una "unitat d'acció" que enforteixi la posició catalana.
  • La Moncloa admet que Via Laietana va ser un lloc de "repressió i tortura"
    El govern espanyol matisa però no desautoritza el número 2 del ministeri de l'Interior, Rafael Pérez, que aquest dilluns va afirmar que la comissaria de Via Laietana era un "símbol de servei públic des del qual diverses generacions de policies han contribuït i continuen contribuint a enfortir la democràcia". La portaveu de la Moncloa, Isabel Rodríguez, ha volgut deixar clar que va ser "un lloc de repressió i tortura" durant la dictadura, però ha exonerat el secretari d'estat de Seguretat per les seves polèmiques paraules. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, ha assenyalat que Pérez volia "posar en valor el paper de la Policia Nacional" a tot l'Estat, també a Catalunya i Barcelona, i ha defugit les crítiques dels seus socis de govern, Unides Podem, d'Esquerra i de Junts.