Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Sobre el llenguatge de Joan Maragall (1961)
    De l’article de l’advocat, assagista i polític democratacristià Maurici Serrahima (Barcelona, 1902 - 1979) a Serra d’Or (XI-XII-1961). Aquest diumenge (12 h), al cementiri de Sant Gervasi, es fa la trobada anual de l’Ametller Florit en record del poeta i periodista Joan Maragall (Barcelona, 1860 - 1911), autor de versos memorables dedicats a l’arbre de “bandera blanca”, que anuncia la pau i l’alegria del “millor temps”.
  • Dues notícies amargues aigualeixen el triomf del Barça
    Un Barça conscient del pa que s'hi donava va recuperar un desavantatge de 13 punts, va superar el Baskonia i va evitar la cinquena derrota consecutiva (91-97). L'equip blaugrana va anar de menys a més en una nit en què Xavi Pascual va aconseguir posar ordre al joc col·lectiu del conjunt culer. Tomás Satoransky i Kevin Punter es van lesionar i no van poder acabar el partit.
  • Sánchez es mofa de Feijóo per la pífia amb 'Brifín'
  • "A Madrid, Rodalies els queda lluny: no tenen les pancartes a la porta"
    Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP), una de les associacions d'usuaris que encapçala la manifestació contra la gestió de Rodalies d'aquest dissabte a la tarda. La PTP, que no està vinculada a cap partit polític, fa anys que actua com un lobi de pressió al sector ferroviari i a l'administració pública. "Animo a tots els usuaris [del tren] a apropar-se a la plataforma que tinguin més propera: moltes vegades és així com es comencen a moure les coses", assegura.
  • L'alt cost de la vida i l'excés d'incidències expulsen els maquinistes de Rodalies
    El maquinista català és minoria a Rodalies. La xarxa ferroviària es nodreix, any rere any, de conductors que provenen d'altres comunitats autònomes. La majoria són joves –tenen entre 20 i 30 anys– i trien Catalunya per instal·lar-se temporalment i formar-se. Des del sector afirmen que el servei ferroviari català és un planter de maquinistes per a Renfe, però també admeten que és innegable que pocs d'ells decideixen quedar-s'hi indefinidament: n'hi ha que canvien de destinació al cap de dos o tres anys, sigui per tornar a casa o per buscar un altre servei de trens menys problemàtic.