Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Trump diu que és al capdavant de Veneçuela i descarta eleccions a curt termini
    La incertesa que plana sobre el buit de poder provocat pels Estats Units a Veneçuela no s'esvaeix: qui mana al país? ¿Delcy Rodríguez, que ha assumit la presidència interina a l'ombra de Washington, o Donald Trump, que ahir al vespre tornava a situar-se com a autoritat última del procés de transició? En una entrevista a la cadena NBC, el president estatunidenc exposava que ha creat un grup –inclosos el vicepresident, J.D. Vance; el secretari d'Estat, Marco Rubio; el de Defensa, Pete Hegseth, i el subcap de gabinet de la Casa Blanca, Stephen Miller– que s'encarregarà de supervisar el rol dels EUA a Veneçuela. I responia amb una sola paraula sobre qui està al capdamunt de tot aquest organigrama: "Jo".
  • Mor un home sense llar a Badalona en plena onada de fred
    Un home sense llar ha mort aquest dimarts, dia de Reis, en un carrer de Badalona. Segons han confirmat fonts municipals, la Guàrdia Urbana ha rebut un avís pels fets a les 14 h. El SEM s'ha desplaçat fins al lloc dels fets i els equips d'emergències han trobat l'home sense vida dintre del pàrquing on malvivia.
  • "Aquí els nens amb bolquers ja saben patinar, vivim per l'hoquei"
    Maria Anglada (Sant Hipòlit de Voltregà, 2001) arriba al pavelló de Sant Hipòlit de Voltregà saludant amics i familiars. Tothom la coneix. Però una tanca impedeix entrar al vell pavelló, un dels temples de l'hoquei català, instal·lació a punt de ser enderrocada per problemes estructurals. "Noto una punxada al cor quan ho veig", explica mirant la pista on va fer els primers gols qui ha estat capitana de l'equip femení local. Amb 24 anys, la Maria es retira per poder acabar els estudis de medicina. Es retira molt jove, però amb la feina feta.
  • Maduro i el seu xandall: quan la roba es converteix en missatge
    La pel·lícula distòpica i de sàtira política Don’t Look Up (2021) retratava una societat incapaç d’afrontar una amenaça existencial imminent. Davant la destrucció anunciada del món, els protagonistes preferien mirar a una altra banda, atrapats en qüestions irrellevants. Avui, en un context de profunda desafecció política, d’impotència col·lectiva i superficialitat generalitzada, sembla que estiguem vivint el nostre Don’t Look Up particular.
  • Groenlàndia pot ser el trencament definitiu d'Occident
    Aquest any, en el brindis de Nadal de l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, un gest de celebració, hi havia pessimisme. Entre els assistents –polítics, periodistes, corresponsals a Brussel·les i altres professionals vinculats a l'actualitat a la Unió Europea– es repetia una frase-mantra: ve un any complicat per a Europa. Ni l'esperit fraternal a la sala, cortesia d'un grup de jazz que entonava nadales, aconseguia dissimular que són dies foscos per a l'autoestima europea. Tot i acabar amb un "Bon Nadal i visca Europa!", també sonava poc festiu el discurs que pronunciava el socialista Javi López, vicepresident del Parlament Europeu: "Els reptes a què haurà de fer front Europa el 2026 són majúsculs. [...] Les amenaces venen de l'oest, de l'est... i també de dins".