Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web





Noticias
  • Més d'11.000 contagis en quatre mesos: la tos ferina continua disparada a Catalunya
    El retorn de la tos ferina cada vegada preocupa més a les autoritats sanitàries. L'increment de contagis es produeix de forma generalitzada arreu d'Europa, amb 60.000 casos notificats entre 2023 i 2024; una dada deu vegades més gran que la registrada entre 2022 i 2021. En els quatre primers mesos de l'any, a Catalunya, ja s'han detectat 11.614 casos, mentre que en tot el 2023 en van ser 567. Des de la conselleria de Salut fan una crida a la vacunació per tallar la transmissió i protegir els més vulnerables, així com centrar els seus esforços de recomanacions en les dones embarassades i els bebès en el primer any de vida, segons la darrera actualització de l'Informe sobre la situació epidemiològica de la tos ferina a Catalunya.
  • "De la meva mare m'ha quedat la curiositat per la vida i la recerca de l’aventura"
    Viggo Mortensen (Watertown, Nova York, 1958), el rei Aragorn d’El senyor dels anells, va aprendre a estimar el cinema amb la seva mare, que des dels tres anys el portava sovint a veure pel·lícules i, en acabar, sempre comentava amb el fill què li havia cridat més l’atenció o la manera en què estava narrada. En aquelles converses es va gestar una necessitat que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en la prioritat de Mortensen: explicar les seves pròpies històries, i no només les dels altres. És el que fa a Hasta el fin del mundo, el seu segon treball com a director, que acaba d’estrenar-se, i on ell és productor, director, coprotagonista i fins i tot firma la banda sonora. Una versatilitat que no és nova: fa anys que la paraula actor va quedar curta per descriure Mortensen, que també és fotògraf, pintor, escriu poesia, enregistra música i té una petita editorial especialitzada en llibres d’art i poesia, Perceval Press.
  • El contrari a la Sílvia Orriols
    És relativament fàcil treure pit antirracista davant de la Sílvia Orriols perquè els seus postulats són netament excloents i xenòfobs. Les feministes que venim de famílies musulmanes sempre hem hagut d’aguantar la llufa de l’extrema dreta: cada cop que assenyalem la misogínia de l’islam, automàticament ens alerten sobre el risc que aquestes formacions s’apropiïn de les nostres proclames per tal de legitimar els seus postulats. I doncs, què hem de fer? Callar, ens diuen alguns sectors de l’esquerra com si les feministes haguéssim inventat el feixisme. També ens insten a abraçar la religió dels nostres pares com a identitat essencial i immutable i a defensar-la públicament amb l’ús del mocador. Que el mocador sigui el que és, un invent masclista, ara és igual, perquè, ens alliçonen els progres islamofílics, el més important és frenar l’Extrema Dreta. Però és que resulta que els qui convencen les nenes que el seu cos és un pecat i que deuen obediència al marit són tan fei
  • Vida polifònica d'un home desclassat
    Anys després d’haver donat per enllestida la trilogia de L’atzar i les ombres, formada per L’àngel de la segona mort (1997), El trànsit de les fades (2001) i El metall impur (2005), Julià de Jòdar hi torna i la converteix en una tetralogia, encara que dir-ho així és bastant inexacte. Amb la publicació de La casa tapiada, que reprèn el personatge del protagonista i narrador Gabriel Caballero, un transsumpte distorsionat però claríssim del mateix autor, Jòdar amplia la panoràmica sobre un temps i un país –la Catalunya que va de la República fins al Procés i la pandèmia–, però sobretot dona al conjunt un aire epilogal, fins i tot testamentari.
  • La UE armarà Ucraïna amb els beneficis dels diners russos congelats
    Des de l'inici de la invasió de Rússia a Ucraïna, a la Unió Europea plana la idea de fer servir d'alguna manera els fons russos en territori comunitari per ajudar les tropes ucraïneses a defensar-se del règim de Vladímir Putin. Tanmateix, per les diferències entre estats membres i, sobretot, pels dubtes jurídics que genera, no ha estat fins aquest dimecres, més de dos anys després, que els Vint-i-set han arribat a un principi d'acord per redirigir els beneficis que obtenen de les reserves que tenen bloquejades del Banc Central de Rússia (BCR) a incrementar el suport militar a Kíiv.