Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
FESTA DE
ANT JOR
ara.caat
El Sant Jordi de la llibertat d'expressió
Monika Zgustova reivindica la creació en llibertat en la festade l'ARA amb autors, editors ilectors
ara.cat
P 10-13
DIVENDRES
D'ABRILDEL2018
LA RESPOSTA DE L'ESTAT
50 EUROS
oido va inflar
l nombre de
policies ferits l'i-O
PAU DONÉS:
EL FUTUR PER A MI
NO EXISTEIX"
EXAGERACió
EQUIVOCACIÓ
El ministeri, que l'endemà delL'informe de la Guàrdia Civil eleva
referèndum havia donat la xifra la suposada malversació de fons
IDEMA
UN 'CRIATURES
IUN'ARA LLEGIM
ESPECIALS DE
SANT JORDI
de 431, ara la rebaixa a 111
públics amb sumes errònies
El PNB dona oxigen a Rajoy i no presentarà esmena
als pressupostos a l'espera d'un govern a Catalunya
Barceló vol
omplir de
fang el Palau
de la Música
Lartista hi farà
Codorníu
El 2017 van
marxar fora
busca un soci
302.525pe
catalans divisió familiar
r resoldre la
Laxifracomçaa Rebutjauna oferta
una intervencióla
temporada que ve
declina respecte alsde Carlyle però
pitjors anys de la crisibusca alternatives

Noticias
  • Buidant el pap (1)
    .
  • La indiferència entre el Barça i el Madrid que va durar mig segle
    El Barça i el Reial Madrid van ser uns rivals qualssevol durant mig segle, els clàssics no es van dir clàssics fins a la dècada dels 90 i Mariano Rajoy Fernández, el fill de l'expresident del govern espanyol Mariano Rajoy Brey, va ser soci del club català. Aquestes són tres de les històries d'El clàssic (Barça Books), el llibre que repassa els punts àlgids i les anècdotes de la rivalitat que tornarà a posar-se sobre la taula diumenge al Santiago Bernabéu. "Durant la primera meitat del segle XX, per al Barça el Madrid ni hi era ni se'l tenia en compte. Als anys 20, l'estadi de les Corts rebia amb indiferència el Madrid", explica a l'ARA un dels coautors del llibre, Manuel Tomàs, historiador i responsable del Centre de Documentació i Estudis del Barça.
  • La idea d'Europa, en risc
    La idea fundacional sobre la qual s’han construït les institucions europees va ser consolidar la pau i compartir la prosperitat sobre la base de la integració comercial. A partir d’aquesta idea primigènia Europa ha estat un dels principal bastions del lliure comerç basat en la multilateralitat. De fet, la construcció europea va projectar al conjunt de l’economia mundial l’ideal d’un món en pau sobre la base d’uns interessos comercials compartits. Europa, com la llavor de la Pau Perpètua que va somiar Immanuel Kant. No obstant això, al llarg del període que va de la crisi financera a la pandèmia ens hem despertat d’aquest somni. Abruptament. El món dels anys vint d'aquest segle s’assembla cada vegada menys al món d’ahir de finals del segle anterior i principis de l’actual. Els ideals del lliure comerç van cedint, de forma lenta però inexorable, als instints proteccionistes. El multilateralisme es va esmicolant en un món cada vegada més polaritzat per la confrontació entre les
  • Els permisos penitenciaris de l'autor del crim de la Guàrdia Urbana i el precedent dels presos polítics
    ¿Albert López, condemnat juntament amb Rosa Peral pel crim de la Guàrdia Urbana, ha reconegut l'assassinat a la presó? Aquesta és una pregunta que dimarts fonts de la defensa de López responien afirmativament: en el marc del seu tractament al Centre Penitenciari Quatre Camins havia admès els fets davant dels educadors i psicòlegs. L'objectiu? Obtenir permisos penitenciaris o un tercer grau, afirmaven les mateixes fonts. La notícia va omplir els principals diaris del país i, evidentment, va arribar a orelles de la defensa de Rosa Peral. La seva advocada va preguntar exactament què havia admès López i com això afectava la seva clienta, ja que la sentència conclou que tots dos van planificar i dur a terme l'assassinat de Pedro Rodríguez, llavors parella de Peral, i tots dos ho van negar durant el judici.
  • Pares i mares han d'ajudar a fer els deures?
    Les famílies d'avui en dia estan, en general, més implicades en l'escola dels seus fills i això, a vegades, es trasllada també a les tasques i els deures, si és que en tenen, que els alumnes han de fer a casa. Però, fins a quin punt pares i mares han d'ajudar els seus fills a fer els deures? El pedagog Jesús Blanquet opina que les famílies poden ajudar els fills en les tasques escolars –tot i que això també dependrà, diu, del grau de preparació i formació que tinguin i de si poden conciliar feina i família– però deixa ben clar que "ajudar no vol dir fer la feina per ells".