Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico Ara:
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
CULTURA (P30-31)
ROSSELLINI:
HUMORANIMAL
Lactriu presenta a Barcelona
el monòleg Link link circus'
ESTILS (P40-41)
LA MODA PERD
GIVENCHY
Desapareix als 91 anys un
referent del'alta costura
NOVA LEGISLATURA
ERC urgeix a
fer govern sense
rar Sànchez
ara.cat
IMARTS
3 DMS MACDEL2o18
L'expresident de l'ANC recorre aMalestar al PDECat per l'anunci
Suprem la decisió de Llarena de de Puigdemont de consolidar
no deixar-lo anar a la investidura
130 EURCOs
JxCat com un moviment
Ultimàtum
de May a Putin
SALVADOR
CARDUS
Amenaça Moscou amb sancionsili dona
24 hores per explicar-se sobre latac a l'exespia
La primera victoria
cal per recuperar
inicintiva pel dret
a l'autodete
és la del relat
M.ANGELSCABRÉ
Shauria d'afavorir
matèria de creació cultural
tant des de l'ambit piblie
com des del privat
JOAN B. CULLA
istorindor
La Generalitat assoleix perEl 'Petit Nicolás català
(EAhm etok alprimer cop el 2017 superàvit
d'Alemanyn pot exxplicar
nls que van esbroncar
Roger Torrent quines
licons poden o no donar
vavoler vendre al PP un pla
contra l'independentisme
sense comptar el deute

Noticias
  • Ponsatí prova sort a la captura de l’abstencionista
    El nou partit de l’exdiputada Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Graupera ha presentat aquest vespre el seu cartell i el lema de campanya: “Un canvi radical” a les portes de l’Hospital de Sant Pau, al barri del Guinardó de Barcelona. L'acte arriba després de la seva posada de llarg del dia de Sant Jordi al Teatre Borràs, on es van presentar com a alternativa als “lideratges caducats” del 2017, amb un discurs clarament independentista i amb la idea força del “bon govern”. La llengua és un dels principals pilars de la seva proposta, que passa per establir una doble xarxa d’ensenyament, amb centres 100% en català i centres que combinin llengües.
  • Vox: anar cobrant del Parlament fins que l’elimini
    Era un tuit recorrent als inicis de Vox fer befa amb què l’extrema dreta espanyola (aquella que durant anys tothom deia que no existia perquè ja la contenia el PP) escollís el nom d’una marca d’enciclopèdies per batejar-se. I si anem al diccionari VOX (el de l’editorial, no el partit) primer hi trobem la definició de “dreta”, que en la segona accepció diu “conjunt de representants dels partits conservadors”. Més endavant, a “extrem” apunta: “El més intens, elevat o actiu d’una cosa”, i posa d’exemple “extremes dretes”. Així, en plural, recordant quan es va posar de moda dir-li “les tres dretes” a PP, Cs, i Vox, com si les hagués fundat Roser Capdevila.
  • Sánchez fa saltar pels aires les estratègies en l'inici de campanya
    Uns s’havien preparat per parlar de referèndum i finançament. D’altres del retorn de l’exili, del punt final del Procés, de les grans infraestructures o de les lectures positives i nocives –depèn de qui les plantegi– que té l’amnistia. Però cap dels actors que aquest dijous han donat el tret de sortida a la campanya electoral del 12-M esperaven vint-i-quatre hores abans que tota la planificació saltés pels aires amb l’anunci de Pedro Sánchez. 
  • "Estem amb tu, president": el PSC es bolca amb Sánchez i crida a la "resistència"
    "Que no venia Pedro Sánchez?", preguntava una simpatitzant dels socialistes minuts abans de l’acte d'inici de campanya a Sabadell, on Salvador Illa havia de fer tàndem amb el president espanyol abans que la seva decisió de meditar si dimiteix arran de l’assetjament a la seva dona sacsegés el tauler polític. Però, seguint l’escola del mateix Sánchez, el PSC ha fet de la necessitat virtut i ha trobat la fórmula per fer aixecar de la cadira un auditori de 1.600 persones que ha irromput en aplaudiments, eufòric, quan l’acte ha arrancat amb un vídeo amb imatges de Sánchez i Illa, moltes de les quals de la seva etapa a Sanitat. El lema final del vídeo ho deixava clar: "Estem amb tu, president".
  • Sánchez: una crisi personal que és política, i a l'inrevès
    Al PSOE expliquen que la decisió de Pedro Sánchez de posar en quarantena la seva presidència respon a una crisi personal i no a cap càlcul polític. Aquesta argumentació, però, té una falla. I és que des del moment que Sánchez comunica aquesta crisi a la ciutadania mitjançant una carta, la converteix automàticament en un fet polític, en realitat un fet polític amb unes conseqüències extraordinàries.