Previous Día anterior
Día siguiente Next
Previous
Next
Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Newspaper website Sitio web




Recognized text:
A1,30 EENERO DE0 BANCELORAHEN 83.3550.5 ww.giupooiaocsomDNRICHGRMANDE:z
el Periódico m10
PARA GENTE COMPROMETIDA
SENTENCIA POR LAS MORDIDASY EL ROBO DE 23 MILLONE
El epitafio de CDC
El partido de Mas y Pujol,
condenado a pagar 6,6
milones por el cobro de
comisiones de Ferrovial
Cárcel para Millet,
Montull, la hija de este
y Osàcar por el expolio
del Palauy los sobornos
Felix Millet
9 añosy 8 meses
Jordi Montull
7 años y 6 meses
Gemma Montull Daniel Osàcar
4 años y 6 meses
4 años y 5 meses
FERRANNADEU
EMPRESAD AN
EMPRESA
el Heriódico
Sabadell
Josep Oliu, Ada
Colau, Albert Esteve
(con el premio
Empresa del Año)
Antonio Asensio
Mosbah y Luis
de Guindos, en
la gala de anoche
DIGITALITZA
EQUIPARA
mytax
EL PERIÓDICO respalda a la empresa catalana
El diario premia la labor de Esteve, Barcelona Tech City, Anna Gener, Worldsensing, eHumanlife y Celsa Group TEMA DEL DIA
Págs.2 a8yeditorial
REVES AL PLAN DE PUIGDEMONT
BRASIL DESVELA EL ACUERDO
COMPRAMOS EDIFICIOS
EN BARCELONA CIUDAD
Los letrados del El contrato secreto
Parlament vetan de Neymar por 100
una investidura millones leva la firma
a distancia
de Bartomeu
T 935 481 403MKPREMIUM
PRIMERA FILA Página 44
www.mkpremium.com
NVERSORES PATRIMONIALES
PANORAMA Página 20

Noticias
  • L’Atlètic cau esclafat (4-2) pel mur groc de Dortmund
    La preocupació de l’Atlètic era fer caure el mur groc. Però la construcció del Dortmund li va caure a sobre. Els blanc-i-vermells van quedar sepultats en un partit en què havien de ser el que algun dia van ser. Un dic de contenció que Simeone s’ha oblidat de construir. Seguir leyendo....
  • Ja, sí, l’àrbitre, l’àrbitre
    I, com va dir Xavi, ¿ara què fem amb l’ de la Champions? Ahir a la nit, en una altra nit estranya del més estrany, immadur i desconcertant Barça, es va demostrar, ara sí, que el revulsiu inventat pel míster de Terrassa no ha servit per a l’únic partit en què havia de ser útil, el que dona accés a les semifinals de la Champions. I ahir a la nit, la veritat, també es va demostrar que el caramelet d’aquests quarts era el PSG, res del Borussia de Dortmund, aquest campió francès és de cartró i, 11 contra 11, el Barça sempre va ser superior. I si Mbappé fitxa pel Reial Madrid, tranquils, no passa res. Seguir leyendo....
  • Una tragèdia insuportable
    No hi ha vida sense plor. Sense patiment. Tampoc sense mort. Havia renascut el Barça a París (2-3) en un partit que permetia imaginar una nova era per al club. Una resurrecció. Però no hi ha res tan efímer com el maleït futbol, que t’enalteix i t’enfonsa amb una crueltat de vegades insuportable (1-4). Un error d’Araujo que va deixar l’equip amb 10 amb una hora per davant i avantatge al marcador, i un penal de Cancelo a un anticrist tan surrealista com Dembélé perquè Mbappé se sentís el Rei Sol davant l’enfurismada grada de Montjuïc, va deixar el Barcelona a la cuneta una altra vegada a la Champions. Tot i que potser l’escena més trista de totes va ser la de Xavi Hernández trepitjant la protecció de la càmera de televisió, guanyant-se una expulsió quan el seu equip més necessitava un entrenador assenyat. El Barça no el va tenir. Seguir leyendo....
  • L’heroïcitat perduda
    Sempre hi ha una primera vegada per a tot, i el Barça va conèixer una primera vegada després de 75 anys jugant a Europa (la Copa Llatina del 1959) i més de 600 partits internacionals: mai li havien expulsat un jugador en la primera meitat. Un romanès, István Kovács, entra en la història blaugrana amb Ronald Araujo. Amb una hora de partit i contra un adversari com el París Saint-Germain, l’eliminatòria cobrava categoria de gesta. I el Barça no està per a heroïcitats; ja en té prou de guanyar partits en igualtat numèrica. Seguir leyendo....
  • El ressò de Pau Donés emociona
    Pau Donés ja no és entre nosaltres, però la seva vibració va poder percebre’s ahir a la nit a Luz de Gas, sala que tantes vegades el va acollir, en la salut i la malaltia. Homenatge amorós i minuciosament guionitzat, amb la banda de les últimes gires al complet, amics apareixent per la pantalla de vídeo i una vintena de cançons que ja transcendeixen el seu creador: "himnes", en paraules dels tres cantants que van assumir el desafiament de capturar l’ànima d’aquest artista mort massa aviat, el 9 de juny del 2020. Seguir leyendo....