Sitio webMor als 46 anys Dolores O'Riordan, la cantant dels Cranberries 04-11 SENTENCIA IISTORICA CAS PALAU CDC, condemnada ara.cat JORDI MONTULL DANIEL OSACAR FELIX MILLET Nou anys i vuit mesosSet anys i mig per a la Quatre anys i cinc mesos de presó per lespoli del mà dreta de Milleti per a lextresorer de CDO, Palau de la Música quatre per a la seva filla que ha de tornar 6,6 milions I6 DE GENHR IDEL 2O18 130 EURCOs B. CULLA Res-tampoc respectable in personal- hauria d'impedir que la majoria sorgidn el 21-D es fes efectiva l operant MANUEL RIVAS esoriptoriperiodisto MIT, ENTIRE BEIXES2 Entene que hi hagi gent que analitzi els errors del Procés, però no que sobvil l'altre proeés: el "rearmament centralista Felix Millet va acudir ahir a l'Audiència de Earcelona per recollir la sentencia que el condemna a nou anys i vuit mesos de presó, però el previsible recurs fa improbable l'ingrés immediat de lexpresident del Palau de la Música en un centre penitenciari. MARIMANGEAS Els lletrats del Parlament no avalen ni la investidura telemàtica ni el vot delegat Urgeix una agora de t desvinculada ue dieul ler erses sLa mesa dedat, que formen tres membres d'ERC, decidirà sobre la delegació de vot pel seu nom
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
Els Estats Units veten l'admissió de Palestina com a membre de ple dret a l'ONU
Els Estats Units han fet valer els interessos del seu soci, Israel, i han vetat l'admissió de Palestina com a membre de ple dret de les Nacions Unides. Ho han fet en una reunió del Consell de Seguretat de l'ONU que s'ha celebrat aquest dijous a la nit. Malgrat que la iniciativa havia aconseguit 12 vots a favor i dues abstencions (Regne Unit i Suïssa), els Estats Units hi han votat en contra i han deixat fora de joc la proposta, tal com estava previst. Com a membre permanent del Consell de Seguretat, n'hi havia prou que Washington s'hi oposés per frustrar el reconeixement de Palestina com a estat membre.
Teatre polític. Una obra de Bruckner (1938)
De l’article de Lluís Capdevila (Barcelona, 1893-Andorra la Vella, 1980) a la secció “Teatre Polític” de Meridià (24-VI-1938), periòdic que a la Catalunya condicionada per la guerra espanyola i la revolució social havia agafat el relleu de Mirador, setmanari de referència durant la República. El Teatre Nacional de Catalunya va estrenar ahir “Els criminals”, de Ferdinand Bruckner (Sofia, Bulgària, 1891-Berlín, 1958).
Com funcionarà la dessalinitzadora flotant de Barcelona?
Per afrontar l'emergència per sequera que viu Catalunya, aquest dijous el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, ha anunciat que l'executiu descarta l'opció de portar aigua amb vaixells i aposta per un mètode totalment diferent: desplegar una desena de dessalinitzadores arreu del territori. Concretament, instal·larà dotze dessalinitzadores mòbils a l'Alt Empordà (un dels territoris que més estan patint l'efecte de la falta de pluja) i una gran dessalinitzadora flotant al port de Barcelona. La infraestructura que s'instal·larà a la capital catalana és la primera d'aquest tipus que es farà servir a l'Estat, i s'emmiralla amb models de ciutats que ja fa temps que l'utilitzen, com ara Adelaide, a Austràlia, un país que compta amb més de 200 dessalinitzadores. O les plantes dessalinitzadores flotants que hi ha en diversos punts de l'Aràbia Saudita.
L’edifici Venus de la Mina s’enderrocarà el 2028, tres dècades tard
L'enderroc de l'edifici Venus del barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs, serà una realitat l'any 2028. Previst des de l'any 2001, la demolició d'aquest gegantí bloc de pisos serà l'expropiació més important que s'ha fet mai a Catalunya. Després de dues dècades d'estira-i-arronsa, aquest dijous el Consorci de la Mina –format per la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona– ha aprovat el pla que preveu l'enderroc definitiu. En total quedaran en runes 244 habitatges de protecció oficial i 15 locals, fet que provocarà el reallotjament de 105 veïns que compleixen els requisits del pla i una indemnització o la possibilitat de lloguer social de tots els altres residents. En el seu espai s'hi alçaran, entre altres edificis, un nou complex administratiu de la Generalitat i una escola bressol.
Esquerra inclou al programa fer de Catalunya "un país lliure de casinos"
El xoc entre el Govern i els comuns pel Hard Rock va acabar desencadenant l’avançament electoral del 12-M. El grup de Jéssica Albiach exigia aturar el macrocasino per aprovar els pressupostos del 2024, mentre l’executiu de Pere Aragonès, tot i admetre que no era un projecte que li agradés, assegurava que no podia revertir-lo –els comuns defensaven que sí–. Ara Esquerra recull al seu programa electoral pel 12-M el seu compromís per revertir la rebaixa fiscal al Hard Rock i, d’aquesta manera, “posar les bases per fer de Catalunya un país lliure de casinos”. És a dir, els republicans expliciten ara el seu rebuig al macrocasino. Un compromís que ja ha rebut la crítica de la candidata dels comuns, Jéssica Albiach. “Una llàstima que hàgiu desaprofitat la presidència de la Generalitat per fer-ho”, ha escrit a X. En una entrevista al Més324, Aragonès li ha replicat que ara no hi havia majoria parlamentària per fer-ho.