Sitio webn alcontrataque icult-Páginas 58y 59 Lady Gaga reanuda hoy en másperiódico Así son las mujeres que no opinion Domingo de resurrecciónLainvestidura y un debate XAVIER SARDA fulero JoSE ANTIONO ZAFZALELOS Barcelona la gira europea quieren marido ni ser madres 2,50UE PRCUODOUEVAENE De N RO DEL3GANCERA ass www.aiopodlo DARCNDE elPeriódico 14 PARA GENTE COMPROMETIDA INSISTE EN SER INVESTIDO UN DERECHO ESENCIAL PENDIENTE DE REFORMA Paginas2 asyreditorial Pensiones en la cuerda floia Puigdemont desoye la demanda de realismo del PDECaty de Esquerra PANORAMA Páginas 18 y 19 FOOTBALL LEAKS' MGUELLORENZO Messi cobra 104 millones anuales Página 49 POLÉMICo PRIMERA FILA EN BCN Falsa Ciencia contra el cáncer COSAS DE LA VIDA »Páginas 32 y 33 Tazas de porcelana Por sole La crisis del sistema castiga a los 9,5 millones de pensionistas actuales y amenaza a las siguientes generaciones El aumento de afiliados a la Seguridad Social no basta y el |PSOE y PP el dia pugnan por recuperar el voto de los jubilados Estado sigue tomando recursos prestados primera taza con diseño de Puig i Cadafalch el Periódico
Día anterior Día siguiente 
Recognized text:
Noticias
- El paper de l'artteràpia en cures pal·liatives: Per a ell era una manera d'expressar les seves emocions
L'art pot expressar en moltes ocasions el que és difícil amb paraules. I aquest va ser el cas del Carles Olivé, que va morir el 20 de juliol del 2019, dotze mesos després d'haver estat diagnosticat d'un glioblastoma multiforme grau IV, una forma de tumor cerebral. La seva història és una de les 700 que han passat pel programa d'artteràpia que ofereix la Unitat de Cures Pal·liatives de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona des de l'any 2012 amb el suport de la Fundació Mémora, que col·labora en altres projectes d'aquest tipus des de fa més de deu anys. Una teràpia complementària que s'ha mostrat molt efectiva per a millorar la qualitat de vida dels pacients i els seus familiars en un moment delicat del procés de final de vida. Seguir leyendo.... - Ja no és el llanito’ solitari
A Fabian Picardo, ministre principal de Gibraltar, el van fer seure a la taula per primera vegada. Va ser a Brussel·les, on divendres va participar amb els representants d’Espanya, el Regne Unit i la Unió Europea en la reunió que ha d’aclarir en quina situació es troba aquest territori després del Brexit i, per descomptat, què passa amb el reixat. El reixat és l’eterna discussió, un reixat de posar i treure, que s’obre i es tanca depenent dels interessos polítics espanyols i britànics en cada moment. Però deixem el reixat de banda i anem al que importa: Picardo mai s’havia reunit amb el ministre espanyol d’Exteriors, ja que les relacions exteriors de Gibraltar van normalment a càrrec de la metròpoli, Londres. Aquest "ascens" de categoria en diplomàcia els gestos mai són casuals, ratificat pel fet que el comunicat final hagi sigut firmat per les quatre parts, dona a Picardo un estatus pràcticament d’estadista. Seguir leyendo.... - ¿Per què es protegeix els fumadors?
Arriba l’estiu i es reactiva un dels conflictes més antics i evitables als nostres espais a l’aire lliure. El silenciós exèrcit de fumadors que ocupava terrasses, porteries, voreres o portes d’edificis durant els durs mesos d’hivern haurà de conviure a partir d’ara amb una majoria de ciutadans que cada vegada està menys disposada que l’insuportable fum del veí li arruïni el seu magnífic arròs amb vistes. Ha arribat el bon temps i, un any més, no es farà res per protegir els drets dels que no fumen, que seran inevitablement agredits (volent o sense voler) per uns fumadors convenientment protegits per la legislació vigent. La tantes vegades promesa nova llei antitabac, que havia per fi de prohibir el fum a les terrasses i a tots els espais públics on es produeixi una col·lisió de drets, quedarà aparcada fins a nou avís o, senzillament, fins que els polítics de torn tinguin prou coratge per enfrontar-se als gremis de tabac o restauració. Seguir leyendo.... - Les tres grans idees de l’FMI
A l’Espanya de blanc i negre, de gran tendència maniquea, algú hauria de fer obligatòria la lectura de l’informe preliminar del Fons Monetari Internacional sobre Espanya de la setmana passada. El país s’asserenaria i encararia millor el seu futur. L’FMI comparteix tres grans idees. Una, l’economia espanyola va bastant bé i creix per sobre de la mitjana europea. Dues, el Govern pot prendre (ja ho està fent) decisions rellevants que van en la mala direcció. Tres, la gran fragmentació política i la polarització són un greu perill, ja que impedeixen les reformes necessàries i poden portar una greu pèrdua de confiança. Seguir leyendo.... - Eixample a dues velocitats
L’impacte de la primera superilla pròpiament dita a l’Eixample (la de Sant Antoni) i d’eixos verds com els de Consell de Cent i Girona ja pot començar a analitzar-se a través de sensacions reals i, que és més rellevant, de dades, i no només de prejudicis immobilistes o aspiracions voluntaristes. És el que pretén fer el projecte d’investigació Transequi, del departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que aspira a analitzar "les implicacions de les actuacions de pacificació del trànsit sobre l’equitat interveïnal". És a dir, fins a quin punt els beneficiaris (o perjudicats) de les transformacions urbanes puntuals són només els veïns i comerciants dels carrers objecte a aquestes intervencions, o ho són el conjunt de la ciutat, o almenys del districte afectat. Seguir leyendo....