Portada del periodico Ara:
Sitio web




Recognized text:
CRISI MUNDIAL
T ruimp encen
el Pròxim Orient
LA DECISIÓ
El president dels EUA
firma el reconeixement
de lerusalem com a
capital dlsrael
LA REACCIÓ
Indignació entre els
líders palestins i al món
àrabi preocupació a
rONU, la Xina i Europa
ara.cat
DIJOUS
UMKRO 3344
130 EURCOs
EL CCIONS 21-D
COMARQUES
GIRONINES
Carta
d'Oriol
Junqueras
Aquest conficte
no va de banderes:
defensem els drets
civils i polítics. P
a Grand-Place de
Brusseles es va omplir ahir
a la nit d'independentistes
catalans.A
La campanyaA
ABEYISTAARajoy refreda
s un canvi
viatja a
Brussel-les"En algunconstitucional
moment
XAVIER
ANTICH
La Moncloa tem un
referèndum sobre la
carta magna a Catalunya
L'independentisme fa c
avui una demostració de
co uoia a la capital dEuropa
caldrà parlar
d'indults"
El temps demostrarà
i ln seva submissió indigna
a les instruccions
polftiques del govern

Noticias
  • "Puigdemont fractura un PDECat en liquidació", portada a 'El Periódico'
    Aquestes són les portades dels diaris de dilluns: El Periódico: "Puigdemont fractura un PDECat en liquidació" El País: "Puigdemont controlarà el PDECat amb menys de 1.500 vots" Abc: "L''Abc' reconstrueix des de dins la victòria de Casado: «Està sent molt dur, però guanyarem»" El Mundo: "Casado assumirà la relació amb els barons per fer les llistes"; "Puigdemont imposa la unilateralitat a un PDECat fracturat" La Vanguardia: "El PDECat aprova amb reticències el seu canvi de rumb" El Punt Avui: "Crides a la unitat" ARA: "El PDECat es posa en mans de Puigdemont"
  • Tractaments casolans contra les plagues
    Les plagues suposen una aparició massiva d’organismes que poden afectar les nostres plantes, hortalisses, verdures, etc. Per fer-hi front podem recórrer a determinats tractaments fitosanitaris, amb finalitats tant preventives com curatives, o amb efecte insecticida. Aquests tractaments els podem fer amb receptes elaborades per nosaltres mateixos o amb productes específics que es comercialitzen per ser utilitzats en l’agricultura ecològica.
  • Quan la tradició mana
    L’any 1946 la Ramona i el Joan Llopart decideixen abandonar la seva Gelida natal i provar fortuna a Barcelona. Troben un local a la cantonada entre Urgell i Diputació per vendre-hi vins a granel. Al cap de poc, la Ramona decideix posar-se a la cuina i fer capipota i fricandó, els menjars de les àvies. I gaire no ha canviat, el Gelida. “I no canviarà, els joves busquen de nou menjar els plats d’abans”. Això ens ho diu el Gerard Llopart, la nova generació. “Vaig néixer aquí, és la meva vida”. En queden pocs, de racons com aquest a Barcelona. On tot s’atura, on els problemes desapareixen. Els clients són variats, gent que dedicarà el matí a no fer res o a fer-ho tot, gent que té ganes d’un plat ple. “Aquí fem menjars durant tot el dia, esmorzars, dinars, entrepans..., però a les deu de la nit tanquem. Això és sagrat”. Gerard, estem a les te
  • Les facultats de Catalunya i Balears també tindran més estudiants de català el curs que ve
    El departament d’Ensenyament va prendre a l’abril una decisió excepcional i polèmica: per ser professor d’ESO en un institut públic el curs que ve ja no caldrà tenir el màster obligatori. Una mesura d’urgència per superar la falta de mestres d’algunes especialitats, com català, castellà o matemàtiques. Les jubilacions de les primeres generacions de titulats en filologia catalana després de la dictadura i les poques matriculacions en aquest grau els últims anys han provocat un buit de docents en aquesta matèria.
  • L’interès per la filologia catalana aixeca el vol al País Valencià
    El crit d’auxili de les universitat valencianes finalment ha sigut escoltat i, després d’anys de veure amb desolació com les aules de filologia catalana anaven buidant-se a poc a poc, als campus de Blasco Ibáñez i de Sant Vicent del Raspeig aquests dies respiren alleugerits i també una mica esperançats. La il·lusió sembla justificada. I és que a la Universitat de València (UV) han passat dels 49 alumnes de filologia catalana el curs 2017-2018 a 75 estudiants per al nou any acadèmic, que segons els càlculs de la universitat seran 80 quan es completi el procés de matriculació.