Portada del periodico El Periódico de Catalunya(Castellano):
Sitio web


Recognized text:
A 130ewwdpoDIRCOP
el Periódico "12
PARA GENTE COMPROMETIDA
LA SUSPENSIÓN DE LA DUI AGRIETA EL FRENTE SOBERANISe2 01
Hora de dialogar
La vía del 155: Puigdemont
tiene cinco días para aclarar
si declaró la independencia
10 días de presione:s
en el Palau
PP y PSOE aceleran la
reforma constitucional para
atraer al «catalanismo pactista»
DAVID CASTRO
Mariano Rajoy Pedro Sánchez
«Deseo
fervientemente manera de
que el 'president' defender la
de la GeneralitatConstitución
acierte en su
respuesta
«La mejor
es también
su reforma»
LA ALBICELESTE IRÁ AL MUNDIAL
ACOSOS SEXUALES A ACTRICES
Escándalo idealista
Messi salva
al fútbol
argentino de
la catástrofe
en Hollywood anem
por los abusOSa viure junts
de Weinstein
PRIMERA FILA Página 58
Liceu 20
PRIMERA FILA
Páginas 38 y 39, yeditorial

Noticias
  • El PP dona oxigen a la Fundació Francisco Franco
    La causa per la il·legalització de la Fundació Francisco Franco ha perdut aquest dimarts un debat de pes simbòlic al Senat per 140 vots en contra, 101 a favor i quatre abstencions. El Grup Popular ha imposat la seva majoria contra una moció socialista del senador Francesc Antich que proposava canviar la llei per a "la declaració d'il·licitud de les associacions que, amb la justificació de fins socials, realitzen actes d'exaltació franquista".Seguir leyendo....
  • Ensenyament sabia des de fa cinc anys que faltarien professors a l'ESO
    Ja al curs 2012-2013, quan es van començar a entreveure els primers tancaments d'aules d'educació infantil, es van sentir veus avisant que en uns anys podia haver escassetat de professors a secundària, sobretot en les denominades assignatures instrumentals (Matemàtiques, Castellà i Català), que cursen tots els estudiants. N'hi havia prou que es produís una estimació d'alumnes i de preveure l'elevat nombre de jubilacions que es produirien els anys següents. Per alguna raó desconeguda (potser per les retallades, potser pels canvis al capdavant del departament), el cas és que en els cinc anys que han transcorregut des d'aleshores, la Conselleria d'Ensenyament no hi ha posat remei.Seguir leyendo....
  • Ensenyament sabia des de fa cinc anys que faltarien professors a l'ESO
    Ja al curs 2012-2013, quan es van començar a entreveure els primers tancaments d'aules d'educació infantil, es van sentir veus avisant que en uns anys podia haver escassetat de professors a secundària, sobretot en les denominades assignatures instrumentals (Matemàtiques, Castellà i Català), que cursen tots els estudiants. N'hi havia prou que es produís una estimació d'alumnes i de preveure l'elevat nombre de jubilacions que es produirien els anys següents. Per alguna raó desconeguda (potser per les retallades, potser pels canvis al capdavant del departament), el cas és que en els cinc anys que han transcorregut des d'aleshores, la Conselleria d'Ensenyament no hi ha posat remei.Seguir leyendo....
  • Lluís Lleó, Trump i l'art públic
    Ahi va ser dia d’escultura pública a Barcelona. La Diagonal va acollir una megainstal·lació de Lluís Lleó. També va ser dia d’aniversari. Trist. Es complia un any de la mort de Xavier Corberó. I escultura pública i Corberó van units a la ciutat. L’artista no solament té obra als carrers, sinó que va ser un dels promotors de l’arribada de la modernitat en les tres dimensions a la Barcelona preolímpica. Ja ho saben, la peça Mistos, de Claes Oldenburg, i la Cara de Barcelona, de Roy Lichtenstein. Coses del destí. Seguir leyendo....
  • Auxili per als autors que no firmen
    No hi ha res més commovedor en un Sant Jordi que veure un humil escriptor assegut, solitari i orfe, esperant ansiosament que aparegui algun lector que li sol·liciti la firma del seu llibre, mentre a la parada del costat un altre escriptor no dóna l'abast, i no para de firmar davant una cua immensa de clients que li sol·liciten la rúbrica. ¡Ahh! Aquesta competició sobre la marxa és tremendament injusta. Per això aplaudeixo la iniciativa del reporter Santi Villas (El intermedio, La Sexta). Ha viatjat a Barcelona, i en lloc de seguir l'onada dels escriptors que firmen més, que venen més, que fan més negoci, s'ha dedicat a visitar aquells taciturns i desangelats que van matant les hores en la soledat més absoluta. S'ha aturat a la caseta de l'autor Miquel Esteve, virtuós escriptor que presentava la novel·la No deixis mai de mirar el cel. Li va preguntar: «¿Quants n'has firmat?&