Día anterior Día siguiente 
Sitio webNoticias
Resposta a Évole: l'ètica i l'estètica de la derrota són de l'Espanyol
Jo soc l’equip de Jordi Évole. No ens coneixem personalment, però em consta que sap que en totes les coses importants portem la mateixa samarreta. En totes excepte en la més important de les no importants. Això, òbviament, no suposa cap problema. La immensa majoria de les persones que admiro i estimo no són de l’Espanyol. Però dissabte passat Évole va escriure un article a La Vanguardia que em sento obligat a contestar. No perquè fos un article culer (només faltaria!), sinó perquè hi feia apropiacionisme cultural. Després de la desfeta del Barcelona contra el PSG i de la victòria del Reial Madrid contra el City, dibuixava el club blaugrana com el representant de l’estètica de la derrota. Fins i tot s’inspirava en aquella gran campanya de l’Atlètic de Madrid (codissenyada per un perico) en què un nen pregunta al seu pare “Papà, ¿por qué somos del Atleti?” i el pare no sap què contestar-li. Tots els pericos amb fills, Jordi, hem sentit (o vist en la seva mirada) aquesta pregunta
"Em fa mal quan em donen consells de moralitat o em diuen com he de pensar"
Les cançons de Rozalén (Albacete, 1986) lliguen històries personals, algunes molt íntimes, amb sonoritats d'arrels profundes i branques que s'enlairen més enllà de les normes de la jardineria musical. Després d'aplegar diferents tradicions ibèriques cantades en asturià, català, euskera, gallec i diferents accents de castellà al disc Matriz (2022), ara publica El abrazo (Sony, 2024). És un àlbum marcat per la mort del pare i de l'àvia que musicalment incorpora tocs de folklores llatinoamericans diversos, com la champeta i el bolero (i la col·laboració de Carlos Vives), però també de rumba, simfonisme cinematogràfic, electrònica i fins i tot rap. En parla a Barcelona, on tornarà el 23 de maig per actuar al Liceu (amb les entrades exhaurides de fa dies) dins de la programació del Guitar BCN.
El ‘ménage à trois’ de Zendaya, una estrella adulta de ple dret
A Rivales, Luca Guadagnino traça, amb èxit, una complicada figura geomètrica: un triangle –la relació poliamorosa i carregada de tensió sexual dels tres escandalosament atractius protagonistes– encaixat en un rectangle –la pista de tenis convertida en símil dels quatre angles rectes que componen un llit–. És difícil parlar de Rivales amb el cap fred perquè aquesta és una pel·lícula dirigida al (i des del) baix ventre. Una voluptuosa, luxuriosa i promíscua comèdia sexual d'òbvia lectura homoeròtica disfressada de drama esportiu ambientat al món del tenis.
Feijóo acusa Sánchez de ser "portaveu del lobi del 'lawfare'"
Alberto Núñez Feijóo creu que Pedro Sánchez no dimitirà i que els cinc dies de reflexió que va anunciar aquest dimecres responen a una estratègia política per polaritzar la societat i treure'n rèdit electoral. El líder del PP denuncia que el president espanyol també assenyali ara la justícia pel fet d'investigar la seva dona, tot i que Sánchez és cautelós en la seva carta per no disparar directament contra el poder judicial. "És el portaveu del lobi del lawfare, indistingible dels seus socis", ha criticat Feijóo, que ha atribuït al líder socialista un intent de "rehabilitar les acusacions de suposats fatxes amb toga per atemorir la justícia".
Primera compra d'Esteve des de l'entrada d'un fons alemany al seu capital
Un any després de l'entrada històrica de capital estranger a la farmacèutica Esteve, que entre d'altres buscava augmentar els seus recursos per a futures adquisicions, la companyia ha materialitzat aquest objectiu amb la compra d'HRA Pharma Rare Diseases, filial de Perrigo Company especialitzada en malalties rares i ultrarares.